La Tossa d'Alp, 2.536 mts., s'aixeca entre les comarques del Berguedà i la Cerdanya. A l'Est es troba la Serra de Moixeró i a l'Oest, separat pel Coll de Pal, s'aixeca el Puigllançada, 2.409 mts.
La Tossa d'Alp, o Pedró dels Cuatre Batlles, anomenat també amb aquest nom, perque al seu cim conflueixen els termes municipals de cuatre municipis: Alp, Urús, Das i Bagà, és un cim amb unes característiques ben definides, ja que en el seu inici des de Coll de Pal es remunta pel Serrat Gran, prat amb una forta pujada que ens condueix a un petit congost de roca calcàrea, a la base del cim del Serrat Gran.
El Serrat Gran
Part superior del Serrat Gran, on ens permet gaudir d'una gran panoràmica del Bergedà. Al fons, el massís del Montseny.
Inici del congost
Al arribar aquest punt, entren en un petit congost rocós, que ens porta al cim del Serrat Gran, 2.346 mts.
Des del Serrat Gran s'obre el descens al Coll de Comabella
Aqui veiem el descens al Coll de Comabella i el camí que ens portarà als Rasos de Comabella, amb el seu terreny rogenc característic. Podem copsar la gran diferencia de terreny: abrupte a l'Oest i suau a l'Est.
També ja podem albirar el cim de la Tossa.
Coll de Comabella. Com podeu observar tenim una gran panoràmica del Pedraforca, la Serra del Cadí i la Serra del Moixeró.
Inici des del Coll, de la pujada suau als Rasos de Comabella
Els Rasos de Comabella amb el cim al fons. Podeu observar el refugi del Niu de l'Aliga.
Ültima pujada per arribar al cim.
El Pedraforca, la Serra del Cadí i la Serra del Moixeró amb el seu punt culminat de les Penyes Altes.
La Serra d'Ensija amb la Gallina Pelada
La Cerdanya
El Puigllançada des de la Tossa
Restes de les construccións de les antigues mines de manganés que estaben situades sota dels Rasos de Comabella.
El torrent de la Mena, des del Coll de Comabella
Panoràmica sobre la vall del riu Gréixer, amb el Pedraforca, Cadí i Penyes Altes
El Coll de Comabella i la pujada al Serrat Gran, camí de tornada.
Pujada cap al Serrat Gran, de tornada
El Pedraforca des del Serrat Gran
El terreny calcari predisposa a la formació de dolines per on s'introdueix l'aigua de pluja.
L'ascensió a la Tossa d'Alp a l'estiu no comporta cap dificultat. Durant tot el recorregut és pot gaudir d'unes extenses panoràmiques properes del Berguedà amb el Pedraforca, la Serra d'Ensija, la Serra del Cadí i la Serra del Moixeró.
També des dels Rasos de Comabella es pot contemplar una extensa panoràmica del cordal fronterer, des del Puigmal fins a la Tossa Plana de Lles.
Panoràmica del cordal fronterer
Plànol de la zona
Itinerari realitzat l'Agost del 2011
2 comentaris:
HOLA
FA POC EL VAIG FER AMB UNA MIQUETA DE NEU...
SALUT
JOAN
PD.LES POTS VEURE A L'ETIQUETA P / MONTANYA
La vista és una passada. És un lloc que m'agrada molt. A l'hivern, durant la temporada d'esquí, el dia que veiem que fa bo i hi ha bona visibilitat anem a fer un vermut, desde el telecadira, pujar amb botes d'esquí i carregar els esquís a l'espatlla ha de tenir un bona recompensa. Aquest estiu no he anat, a veure si m'hi acosto abans que nevi.
Publica un comentari a l'entrada