Pàgines

dimarts, 27 de juliol del 2010

Estanys de la capçalera de la Vall Fosca, Pallars Jussà

A la capçalera de la Vall Fosca, es troba una de les zones lacustres més important del nostre Pirineu. Aquesta conca lacustre és d'origen glacial i està composada per una treintena de llacs, alguns de molt grans, com l'estany Tort (6.400.000 m3),  Saburó (3.500.000 m3), Gento (3.316.000 m3), Mar, Negre o Culieso.
Tota la capçalera de la vall ha estat intensament modelada per les geleres quaternaries que li ha donat aquest aspecte torturat, característic del paisatge alpí. 
Aquesta zona de llacs està envoltada de cims de quasi 3.000 mts d'altitut com el Pic del Pessó (2.894 mts.), Subenuix (2.949 mts.), Pic de Peguera (2.982 mts.), Tuc de Saburó (2.908 mts.), Serra de Sobremonestero (2878 mts.), Pala Pedregosa de Llesui (2.889 mts.) o Pic Morto ( 2.869 mts.).
Més al Sud i tancat el circ per llevant, es troba el Montsent de Pallars (2.882 mts.), que limita amb el Pallars Sobirà.

L'estany Gento

Camí que remunta des del estany Gento cap el refugi i estany de la Colomina

L'aigüa és omnipresent en tota la zona

El Montsent de Pallars tapat pels núvols

Les nuvolades no ens abandonen durant la pujada

Entrada a l'estany Tort


L'estany Tort

El refugi de la Colomina

L'estany de la Colomina amb el Pic de Peguera



L'estany de la Colomina



L'estany Frescau amb el Montsent de Pallars al fons


El Pic de Peguera

L'estany de Mar i la pared de la presa

El Montsent de Pallars

 Planol de la zona

Cal remarcar que la majoria d'aquests llacs estan represats i comunicats entre si, conformant una gran reserva d'aigua per la producció d'energía elèctrica.
L'estany Gento, que està a un nivell inferior, està comunicat amb els estanys superiors i regula l'alimentació de la central de Cabdella, situada al fons de la vall i amb un desnivell de 836 mts.
La central de Cabdella, Vall Fosca, va ser una de les més importants i fou construïda l'any 1914, siguent l'inici de l'aprofitament hidroelèctric de totes les conques lacustres del Pirineu.

Càmera: Olympus C760UZ

dissabte, 3 de juliol del 2010

El massís del Montgrí, Baix Empordà, Girona

El massís del Montgrí és el residu d'un relleu cretaci primitiu i constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 mts. d'altitud. Inclinat cap el Nord cau de sobte damunt la plana del Ter amb espadats de més de 100 mts. Les inclusions magmàtiques hi son presents amb petits filons de quars hematoide i marronos. També és important com a terreny càrstic, ja que s'hi troben nombroses grutes i dolines, fruit de la seva composició calcàrea.
Les alçades màximes d'Oest a Est son la Muntanya d'Ullà, 308 mts., el Montgrí, 301 mts. on el rei Jaume II ordenà bastir el 1294 el castell de Montgrí del qual hi queden restes, el Mont Plà, 311 mts. Torre Moratxa, 218 mts. i Roca Maura, 226 mts. Les Illes Medes constitueixen la prolongació del massís dins el mar.
Des de els cims del Montgrí, s'albira una gran panoràmica, des del Canigó, passant per el golf de Roses i Serra de Rodes, la costa de l'Estartit e Illes Medes, i fins la plana i desembocadura del riu Ter.

La Muntanya d'Ullà i El Montgrí, des de Torroella

Detall del rocam i la vegetació

Camí del coll que separa la Muntanya d'Ullà i El Montgrí

La Muntanya d'Ullà 

En el aspecte climàtic cal destacar la seva baixa pluviositat estival i una oscil.lació tèrmica poc acusada durant tot l'any.
La vegetació és tipicament mediterrànea amb abundancia de pi blanc a les zones baixes i amb abundant matollar a les zones més altes. També hi son presents els suros i les alzines.

Detall del camí cap el coll

Aspecte de l'empedrat d'alguns trams baixos del camí

Petit aixopluc amb el Montgrí al fons

En alguns trams, amb la calor, la pujada es torna feixuga

Creu de terme al coll entre la Muntanya d'Ullà i El Montgrí

El cim del Montgrí, des del coll

 Detall de la roca del camí, pulida per el pas dels caminants

Arribant al cim del Montgrí

El castell de Montgrí

El Mont Plà des del cim del Montgrí. Al fons es pot observar la Roca Maura i les Illes Medes

Les Illes Medes

La Muntanya d'Ullà des del cim del Montgrí

Una visió més propera de la Muntanya d'Ullà

Una visió més propera del Mont Plà

Torroella des del cim del Montgrí

La plana i desembocadura del riu Ter

La badia de Roses des del cim del Montgrí

Panoràmica des del coll

Panoràmica des del cim del Montgrí des de la badia de Roses fins a la plana del riu Ter

En el massís encara es poden observar signes dels antics conreus de la vinya, segurament abandonats degut a la plaga de la fil.loxera, que es produï a finals del segle XIX.
El 13 de Maig del 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la nova llei de Declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.



Càmera: Nikon D5000
Objectiu: Nikkor 18-55 mm