El congost de Fraguerau es troba situat dins el terme municipal d'Ulldemolins al peu de les cingleres de la serra del Montsant.
El recorregut resegueix la vall del riu Montsant, camí de Margalef, també anomenada "Vall del Silenci", que separa el massis del Montsant de la serra de la Llena.
El camí passa encaixonat entre les parets de roca sedimentària, que mica en mica es van tancat fins formar quasi un mur a l'entrada del congost. La vegetació és espesa i les cingleres de roca donen al paratge una bellesa singular.L'erosió del riu Montsant al baixar encaixonat entre el rocam ha creat llocs com les Cadolles Fondes, tolls d'aigua entre les roques que li confereixen un gran encant.
Entrada a la vall del riu Montsant
Vegetació de bosc mediterràni
Les formacions rocoses tenen nom, com els Tres Jurats, a l'esquerra de la fotografia
Les cingleres de roca son omnipresents en tot el recorregut
A mida que ens acostem al congost podem observar con les cingleres s'ens acosten i tota la vall es va tancant.
També ens permet observar la gran erosió que sofreix la roca degut al agents meteorològics.
Les Cadolles Fondes
Les Cadolles Fondes compten amb la presència de la llúdriga, mamífer de la familia dels mustèlids.
Entrada al congost per un pont tibetà
El dia que vaig fer el recorregut, el pont es trobaba en bastant mal estat, degut a la caiguda d'un arbre sobre el cables que aguantan l'entramat de fusta. El pas del pont era un xic perillos degut a la simplicitat de la passera.
Entrada al congost
L'ermita de Sant Bartomeu
Al final del congost al costat d'unes baumes aprofitades per habitar, es troba l'ermita de Sant Bartomeu que va esser fundada per Guerau Miquel, eremita del Montsant, aproximadament l'any 1160, i que dona nom al congost.
Cinglera descomposada que queda sobre mateix de l'ermita
Panoràmica del congost
Detall de les formacions rocoses del congost
Edificacions aprofitant les baumes del congost
Càmera: Olympus C760UZ
Càmera: Olympus C760UZ
4 comentaris:
Fa un parell d'anys vam fer aquesta excursió amb la meva dona. Vaig trobar el lloc fascinant i realment el pas del pont penjat va ser delicat, especialment al passar ella que tenia una certa por, allò es balancejava força i jo havia de subjectar els cables per evitar que trontollés massa... Va ser divertit, però un pel delicat i perillós. Vam arribar fins a l'ermita. L'indret és realment espectacular.
De retorn, però fins a trobar el cotxe que l'havíem deixat força lluny vam patir molt calor fins a l'extrem d'agafar gairebé un cop de calor. Però malgrat això en guardo un bell record.
Una excursió molt recomanable
Una abraçada,
Hola Salvador:
Dons sí. El lloc és molt ferèstec i d'una bellesa molt singular. El pont segons en van informar el tenien que cambiar. No sé si ja ho han fet.
Amb lo de la calor tens raó. De fet en aquelles terres o fà molt fred o molta calor.
Una abraçada.
Fins aviat
Molt chulo el teu blog, i les fotos increibles. Felicitats!!
Gràcies Mateu pel teu comentari. Jo també vaig seguint el teu bloc, en el qual puc gaudir de paisatges que no conec.
Fins aviat
Publica un comentari a l'entrada