Els estanys de la Pera es troben situats a la part Occidental de la Baixa Cerdanya, a la capçalera del circ que formen la Serra d'Airosa, el Pic de Monturull, Pic de Perafita i la Serra de Sirvent. Aquest circ fà frontera amb el principat d'Andorra.
L'imatge d'aquest circ és tipicament alpina, amb els boscos de pi negre majoritariament i essent el granit la roca predominant. Abundants corriols d'aigua travessen el bosc provinents dels alliberadors naturals dels llacs, alimentant el riu Molí, en la part baixa de la vall. La part superior dels llacs està composada per les praderies característiques dels altiplans alpins.
Els cims però, no tenen les caracteristíques dels pics de la zona axial, ja que son de formes arrodonides i d'una altitud inferior, denotant l'erosió per les geleres quaternaries, ja desaparegudes de la zona.
Els cims son granitics, menys el Pic de Monturull que està format per esquistos vermellossos.
Les alçades dels cims no arriben als 2.900 mts, però no per aixó deixen de ser pics menys importants: El Pic de Monturull ( 2.761 mts.), Pic de Perafita ( 2.752 mts.), Pic de Sirvent ( 2.748 mts.), Pic dels Estanyons ( 2.834 mts.), des de els quals es tenen bones panoràmiques.
Aquesta petita zona lacustre és molt accessible per a tothom, ja que no presenta cap dificultat, llevat de passar els petits corriols d'aigüa que ens troben en el camí de pujada fins els llacs.
L'ascensió al cims del Perafita i Monturull tampoc presenten gaires dificultats, sempre en condicions estiuenques, per a persones acostumades a fer activitat de muntanya amb regularitat, llevat del tram de cresta del Perafita al Monturull, passat el coll de Claror en l'ascensió al Monturull, en alguns passos ens haurem d'ajudar amb les mans.
L'imatge d'aquest circ és tipicament alpina, amb els boscos de pi negre majoritariament i essent el granit la roca predominant. Abundants corriols d'aigua travessen el bosc provinents dels alliberadors naturals dels llacs, alimentant el riu Molí, en la part baixa de la vall. La part superior dels llacs està composada per les praderies característiques dels altiplans alpins.
Els cims però, no tenen les caracteristíques dels pics de la zona axial, ja que son de formes arrodonides i d'una altitud inferior, denotant l'erosió per les geleres quaternaries, ja desaparegudes de la zona.
Els cims son granitics, menys el Pic de Monturull que està format per esquistos vermellossos.
Les alçades dels cims no arriben als 2.900 mts, però no per aixó deixen de ser pics menys importants: El Pic de Monturull ( 2.761 mts.), Pic de Perafita ( 2.752 mts.), Pic de Sirvent ( 2.748 mts.), Pic dels Estanyons ( 2.834 mts.), des de els quals es tenen bones panoràmiques.
Aquesta petita zona lacustre és molt accessible per a tothom, ja que no presenta cap dificultat, llevat de passar els petits corriols d'aigüa que ens troben en el camí de pujada fins els llacs.
L'ascensió al cims del Perafita i Monturull tampoc presenten gaires dificultats, sempre en condicions estiuenques, per a persones acostumades a fer activitat de muntanya amb regularitat, llevat del tram de cresta del Perafita al Monturull, passat el coll de Claror en l'ascensió al Monturull, en alguns passos ens haurem d'ajudar amb les mans.
Els corriols d'aigüa endinsan-se per el bosc
La vegetació caracteristíca
Pradería en mig del bosc. El Pic de Perafita al fons
Un salt d'aigüa ens dona la benvinguda a la part alta del bosc
L'estany petit de la Pera
Un altre visió de l'estany petit
L'estany superior de la Pera
El Pic de Perafita en segon terme
El Pic de Monturrull amb el seu color vermellos característic
El refugi dels Estanys de la Pera, propietat de la F.E.E.C.
La vall del riu Molí, des del refugi
Praderies a la zona superior als estanys
El port de Perafita
Els pics de Perafita i Monturrull
Els estanys des dels prats superiors
Iniciant la pujada al coll del Perafita
Tram final del port
En ple coll
Panoràmica des del coll
Panoràmica des del coll, de la Serra del Cadí. El Montseny al fons
Els estanys de del coll del Perafita
Panoràmica del cercle
Un altre imatge de l'estany petit, ja de baixada. El Perafita al fons
El granit rosa característic
Els corriols d'aigüa son maravellosos
El petit aixoplug de les Pollineres, començament i final de la ruta, amb el seu estany
Ruta realitzada el 16 d'Agost del 2010
Càmera Nikon D5000
3 comentaris:
A punt vaig estar de pujar-hi aquest diumenge, de totes formes vaig ser a prop, hi vaig estar fa temps, és impressionant.
Dons si Joana.
Jo també feia molt temps que no hi pujaba i va esser molt gratificant tornar a veure aquest circ de muntanyes. A més el dia va acompanyar.hi molt.
Fins aviat.
Hola Jordi Lluis; solament comentar que l'ultima foto la qual senyales com a Tossa Plana de Lles, en realitat es tracta del Tossal Bovinar. Res mes, les fotos molt boniques. salutacions Bep
Publica un comentari a l'entrada