El Montsant vist des de La Morera del Montsant
El Montsant forma part de la Serralada Prelitoral Catalana i està situat al seu extrem Sud Oest. Té una superficie de 135 Km2 i el seu punt culminant és el cim de la Roca Corbatera a 1.163 mts. És un potent bloc de conglomerats oligocènics que en la seva vessant sud s'aixeca en enormes cingleres, sent una de les seves caracteristiques més importants, per la seva configuració en el paisatge del Priorat.
Per la banda Nord, s'inclina i enfonsa vers el riu Montsant, que el separa de la Serra de la Llena. Els pobles que l'envolten són la Morera del Montsant, Albarca, Ulldemolins, Cornudella, Poboleda, Les Vilelles ( Alta i Baixa), Cabassers i Margalef del Montsant. Cal destacar l'antiga cartoixa, avui en restauració, de Scala Dei, dins d'un paratge espectacular al peu de la cinglera.
Té diferents accesos, "graus", per la banda Sud, que superen les cingleres per itineraris més o menys estrets i de diferent dificultat i que permeten situar-se sobre el massis i endinsar-se en la gran quantitat de racons i paratges que guarda aquesta muntanya, de regust solitari i espiritual. La cartoixa d'Scala Dei va ser la primera fundada en tota la Peninsula Ibèrica.
L'any 2002, el Montsant va ser declarat Parc Natural per la Generalitat de Catalunya.
Per fer l'ascensió pel grau dels Tres Esglaons, cal situar-nos a l'ermita de Sant Joan de Codolar, on començarem el camí que ens portarà al cim de la Roca Corbatera.
L'any 2002, el Montsant va ser declarat Parc Natural per la Generalitat de Catalunya.
Per fer l'ascensió pel grau dels Tres Esglaons, cal situar-nos a l'ermita de Sant Joan de Codolar, on començarem el camí que ens portarà al cim de la Roca Corbatera.
Ermita de Sant Joan de Codolar des del començament de l'ascensió
El primer esglaó es supera per mitjà d'uns ferros anclats a la paret. És relativament fàcil.
També es supera gràcies als ferros de la pared, però es té que anar en compte al sortir del pas, ja que el terreny es relliscos, i més si ha plogut.
La superació del tercer esglaó, també es relativament fàcil amb l'ajuda dels ferros encorats a la pared.
Les baumes i coves del Montsant van ser habitatges d'eremites que buscaven la comunicació amb Deu, a través de la solitud del paisatge.
Panoràmica desde el grau
Recorregut de la primera part de la ruta
Situació dels esglaons dins la ruta
Ruta relativament fàcil, però s'ha d'anar en compte en la superació dels passos equipats.
El Grau dels Tres Esglaons va ser equipat per Miquel Capdevila Miralles, alpinista i escriptor, nascut a Cornudella
Càmera: Olympus C-760UZ
Tots els drets reservats
