Pàgines

dimarts, 8 de novembre del 2011

El Gra de Fajol i el Circ d'Ull de Ter, Ripollès


El Circ d'Ull de Ter, alta vall del Ter, és un ampli anfiteatre d'origen glacial, on es recullen les aigües que donen origen al riu Ter, i que es troba situat al Pirineu Oriental, a la comarca del Ripollès.
Està encerclat de cims propers als 3.000 mts., Gra de Fajol, 2.708 mts., Pic de Bastiments, 2.874 mts., Puig d'Ombriaga, 2.634 mts. i el Pic de la Dona, 2.702 mts.
El Circ d'Ull de Ter conserva la petja glacial, gràcies a els seus materials paleozoics profundament metamorfitzats i a la dureça del seu rocam com el gneis.
Aquest circ té l'honor de haber acollit el primer refugi d'alta muntanya de tota la Peninsula Ibérica, construït l'any 1909 i del qual ara sols resta una pared, on hi ha una placa, en record de l'antic refugi.

L'antic refugi d'Ull de Ter amb el Gra de Fajol en segon terme

Aquest anfiteatre queda limitat pel Sud, pel massis del Gra de Fajol, constituït pel Gra de Fajol de Dalt, 2.706 mts. i el Gra de Fajol de Baix, 2.536 mts., units per una carena que permet fer el recorregut dels dos cims, sempre extremant les precaucions, sobretot a la part central.
El massís del Gra de Fajol és el més escarpat de tots els cims que envolten el circ. Té una verticalitat de prop 1.000 mts. des del fons de la vall de Querlat, fins al cim.

Inici del camí cap el refugi i el circ d'Ull de Ter. El Gra de Fajol al fons

El refugi al final del bosc.

Entrada al circ d'Ull de Ter. Al fons a la dreta el Pic de Bastiments.

Panoràmica dels dos cims del Gra de Fajol

La cara Nord del Gra de Fajol de Dalt és molt escarpada amb pronunciades canals, agulles i parets que permeten la practica de l'escalada amb vies de certa dificultat.

Aspecte de la cresta que puja des de el Circ d'Ull de Ter, fins al cim del Gra de Fajol de Dalt.

Travessant el pla, fent cap el coll de la Marrana

Encarant la pujada cap el coll

Assolint el coll de la Marrana

El coll de la Marrana separa les altes valls del Ter i del Fresser. És la frontera natural de les dues vessants, la del Ter en direcció cap a Setcases i Camprodon, i la del Fresser vers a Coma de Vaca, Gorgues del Fresser i Queralps.

 Des del coll de la Marrana, la vall de Coma de Vaca

El coll de la Marrana, vers al  Pic de Bastiments

El llom de pujada i el cim del Gra de Fajol


Perspectiva de la pujada

El desnivell des del coll de la Marrana, 2.540 mts. és d'aproximadament de +160 mts, Gra de Fajol, 2.706 mts. Una curta però forta pujada, que ens condueix a la carena, per seguir per una suau pendent, fins el cim.

Carena cimera

Des del cim, el Pic de la Dona, Portella de Mantet i el massis del Canigó al fons

 El Pic de Fresser i el Pic de Bastiments, des del cim del Gra de Fajol

El cim del Gra de Fajol és un gran dom de quarcita completament blanca, que t'enlluerna si el sol és intens, gràcies a la multitud de cristalls microscòpics que conformen la roca.

 El Gra de Fajol de Baix, amb la carena que l'uneix al Gra de Fajol de Dalt

El Balandrau, vessat esquerra, i El Torreneules, vessant dreta, des del cim

El circ d'Ull de Ter

Cal remarcar que el circ d'Ull de Ter, té un aspecte deplorable, des de la creació del domini esquiable Vallter 2000. El terreny està bastant malmés degut a la creació de les pistes d'esquí, com es pot observar en la següent ampliació

  Les traçes de les pistes d'esquí

El coll de la Marrana des del cim

Perspectiva del Gra de Fajol de Baix, des de uns metres més avall del refugi

El riu Ter, ja per sota del circ d'Ull de Ter

L'ascensió del Gra de Fajol, des de Ull de Ter, és un recurregut relativament fàcil, depenent de l'època del any.
A finals de l'estiu i a primers de la tardor, poden esser les millors. A l'hivern les condicions s'endureixen notablement, amb l'afegit del torb, ja que per les condicions geogràfiques, és un cim molt ventat

Itinerari realitzat a l'Octubre del 2011