El massis de la Mola de Sant Honorat i la Roca del Corb, des del camí de Cortiuda
Desde la llunyania ofereix una silueta característica e inconfundible que sobresurt sobre els boscos abundants de la zona.
La Roca del Corb i la mola de Sant Honorat són un conjunt de formacions rocoses d'origen sedimentari amb un aspecte de conglomerat que ens recorden els massisos de Montserrat i Sant Llorenç del Munt.
Al Nord-Oest es troba la Serra d'Auvenç d'origen també sedimentari amb el color rogenc característic de la roca calcarea del Prepirineu.
El Montsec des de Cortiuda
El sol ponent reflectit sobre els massos deshabitats de Cortiuda
Capvespre a Cortiuda
Massos i camps abandonats de Cortiuda
Camí a la Roca del Corb des de Cortiuda. Al fons Montserrat
Boires matinals
La Roca del Corb
Des del cami
El conjunt calcari de la Mola de Sant Honorat
Arribant a les cingleres de la Roca del Corb
Detall de la roca sedimentària
Cingleres de la Roca del Corb
La serra d'Auvenç
El color característic de la roca calcàrea prepirinenca
Detall de la roca sedimentàrea
És interesant observar l'aspecte de la roca per els que estiguin interesats per la geologia.
Planol
Ruta fàcil des de Cortiuda que et permet gaudir d'un recorregut per bosc en un primer tram i d'amplies panoràmiques i de bones vistes de la propera serra d'Auvenç. Cal anar en compte, però, al arribar a les cingleres de la Roca del Corb, si el terreny és moll o nevat , ja que és força relliscós i el desnivell és considerable.
1 comentari:
Gràcies per seguir-me d'aprop, veig que t'agraden els paisatges amb un fort component geològic, et convido doncs a tornar a la comarca i fer la ruta de Les Encantades, molt a prop de la ROca del Corb, sobre Oliana, paisatge peculiar de conglomerat montserratí, i paratge idil·lic i tranquil.
Per cert que els masos de Cortiuda ja èren nomenats el 819, Curticita, en els documents de les actes de consagració de les esglèsies d'Urgell, així com la seva esglèsia, dedicada a Sant Martí. La zona era aleshores una zona de bosc amb camps de pastura per bestiar aví, i alguns camps de cereals. Molt a prop hi passava una via romànica que de Oliana anava cap a Juncars.
Salut company!
Publica un comentari a l'entrada