dijous, 15 de setembre del 2011
diumenge, 4 de setembre del 2011
La Tossa d'Alp pel Coll de Pal
La Tossa d'Alp, 2.536 mts., s'aixeca entre les comarques del Berguedà i la Cerdanya. A l'Est es troba la Serra de Moixeró i a l'Oest, separat pel Coll de Pal, s'aixeca el Puigllançada, 2.409 mts.
La Tossa d'Alp, o Pedró dels Cuatre Batlles, anomenat també amb aquest nom, perque al seu cim conflueixen els termes municipals de cuatre municipis: Alp, Urús, Das i Bagà, és un cim amb unes característiques ben definides, ja que en el seu inici des de Coll de Pal es remunta pel Serrat Gran, prat amb una forta pujada que ens condueix a un petit congost de roca calcàrea, a la base del cim del Serrat Gran.
El Serrat Gran
Part superior del Serrat Gran, on ens permet gaudir d'una gran panoràmica del Bergedà. Al fons, el massís del Montseny.
Inici del congost
Al arribar aquest punt, entren en un petit congost rocós, que ens porta al cim del Serrat Gran, 2.346 mts.
Des del Serrat Gran s'obre el descens al Coll de Comabella
Aqui veiem el descens al Coll de Comabella i el camí que ens portarà als Rasos de Comabella, amb el seu terreny rogenc característic. Podem copsar la gran diferencia de terreny: abrupte a l'Oest i suau a l'Est.
També ja podem albirar el cim de la Tossa.
Coll de Comabella. Com podeu observar tenim una gran panoràmica del Pedraforca, la Serra del Cadí i la Serra del Moixeró.
Inici des del Coll, de la pujada suau als Rasos de Comabella
Els Rasos de Comabella amb el cim al fons. Podeu observar el refugi del Niu de l'Aliga.
Ültima pujada per arribar al cim.
El Pedraforca, la Serra del Cadí i la Serra del Moixeró amb el seu punt culminat de les Penyes Altes.
La Serra d'Ensija amb la Gallina Pelada
La Cerdanya
El Puigllançada des de la Tossa
Restes de les construccións de les antigues mines de manganés que estaben situades sota dels Rasos de Comabella.
El torrent de la Mena, des del Coll de Comabella
Panoràmica sobre la vall del riu Gréixer, amb el Pedraforca, Cadí i Penyes Altes
El Coll de Comabella i la pujada al Serrat Gran, camí de tornada.
Pujada cap al Serrat Gran, de tornada
El Pedraforca des del Serrat Gran
El terreny calcari predisposa a la formació de dolines per on s'introdueix l'aigua de pluja.
L'ascensió a la Tossa d'Alp a l'estiu no comporta cap dificultat. Durant tot el recorregut és pot gaudir d'unes extenses panoràmiques properes del Berguedà amb el Pedraforca, la Serra d'Ensija, la Serra del Cadí i la Serra del Moixeró.
També des dels Rasos de Comabella es pot contemplar una extensa panoràmica del cordal fronterer, des del Puigmal fins a la Tossa Plana de Lles.
Panoràmica del cordal fronterer
Plànol de la zona
Itinerari realitzat l'Agost del 2011
dilluns, 11 de juliol del 2011
El congost de Mont-Rebei, ( Noguera, Pallars Jussà i Baixa Ribagorça )
El congost de Mont-Rebei s'obre aigües avall del riu Noguera Ribagorçana, al límit entre la Noguera, el Pallars Jussà, a l'Est, i la Baixa Ribagorça, a l'Oest, sent la part més estreta del seu recorregut al travessar la serra del Montsec.
Amb una lenta, però continua erosió, separa el Montsec d'Ares a orient i el Montsec d'Estall a ponent, coincidint també amb la línia divisoria entre Catalunya i Aragó.
És un dels congostos més espectaculars de Catalunya, ja que en els 7 Kms. aproximats de llargada es poden contemplar les seves parets de dura i vermellosa calcàrea d'uns 500 mts. de caiguda vertical, amb uns 20 mts. d'amplada mínima.
El fet de travessar una de les principals estructures tectòniques del Prepirineu li confereix una bellesa feréstega i silenciosa, ja que el riu va quedar amansit a causa de la construcció del pantà de Canelles.
El Noguera Ribagorçana a l'entrada nord del congost
Aproximació al congost per un pont metàlic
El congost mica a mica és va obrint
El camí va vorejant el congost
El congost està travessat per un estret i suspes camí tallat a la roca, cosa que ha permés la conservació quasi verge de l'entorn natural i de tot el paratge.
Vista de l'entrada del congost, aigües amunt
Per fí s'obre el congost, amb el camí tallat a la roca
L'any 1924 es construí el primer camí, que travessava el congost, foradant la roca del costat d'Ager i permetent una millor comunicació entre les dues vessants del Montsec.
La construcció del pantà de Canelles va significar que el camí quedés cobert per les aigües i se n'hagués de foradar un altre de més elevat, a 70 mts. aproximadament.
Aquest camí fou construït per l'empresa hidroelèctrica ENHER, i inaugurat el 1984. Cal esmentar que quat el nivell de les aigües és molt baix, es poden veure els dos camins, l'un sobre l'altre.
La situació geogràfica del congost a fet témer moltes vegades, que es pogués obrir un nou traçat de la carretera de Lleida a la Vall d'Aran, cosa que per fí ha quedat totalment oblidat.
La vegetació és marcadament mediterrànea al vessant sud, dominant els matolls, els roures, les alzines i el pi blanc; al vessant nord, de vegetació eurosiberiana, predominen les rouredes de fulla petita.
De la vida animal del congost podem destacar els rèptils, amb l'escurçó ibèric i l'escurçó pirinenc.
També amb el tritó pirinenc.
Els ocells, amb el voltor, l'aguila daurada, el trencalós i el falcó pelegrí. Cal esmentar que la colònia de voltors ha crescut molt aquets últims anys, degut a la protecció que s'ha portat a terme.
Els mamífers, amb la llúdriga, el cabirol i el gat salvatge, i nombroses espècies de ratpenats.
La paret del Montsec d'Estall
L'avenc de la Colomera, suspes sobre el camí
El camí amb la paret del Montsec d'Estall en segon pla
Final del congost i al fons el començament del pantà de Canelles
Entrada sud del congost
Vista del camí a la roca
Impresionant morro calcàri del Montsec d'Estall
Les parets del Montsec d'Ager
Aspecte del riu Noguera Ribagorçana camí del congost
L'espai natural del congost de Mont-Rebei, té una extensió d'unes 600 hectàrees. Fou adquirit per la Fundació Territori i Paisatge, de Caixa de Catalunya l'any 1999, amb l'objectiu de preservar els seus valors naturals i de paisatge. El 14 d'Abril del 2005, ha estat declarat Refugi de Fauna Salvatge, i s'ha promugut perqué entri en el llistat de Patrimoni de la Humanitat.
El recorregut del congost es pot iniciar per Corçà i l'ermita de La Pertusa, al sud, o bé pel Pont de Montanyana i la Masieta, al nord.
Des del nord el camí fins arribar al congost és més curt i de menys desnivell.
Des del nord el camí és quasi planer amb un desnivell de +300 m., però és un recorregut fàcil per a tothom, excepte per els qui tenen vertigen-que en aquest cas no sería recomanable fer la part central del congost-, ja que és la més aèria i la més estreta.
Cal tenir compte amb les criatures, encara que tot el recorregut hi ha col.locat un pasamà metàlic.
Itinerari realitzat al Juny del 2011
Càmera: Nikon D5000
Objectiu: Nikkor 18-55 DX
Subscriure's a:
Missatges (Atom)