Pàgines

dissabte, 17 de març del 2012

El Salt del Molí de Salgueda


El Salt del Molí de Salgueda es troba en el curs del riu Ges, prop de la població de Vidrà, Osona.
El riu Ges neix a la serralada de Santa Magdalena de Cambrils, dins el terme de Vidrà, travessa la Serra de Bellmunt, i s'endinsa dins la plana de Vic pel forat Micó, i després de recollir el cabal del riu Fornés desemboca al riu Ter dins el terme de la població de Torelló.
El curs del riu Ges al seu pas per Vidrà, és encaixonat, creant una vall feréstega i tancada amb una vegetació abundant de boixos i faigs.

Tram del camí que mena des de Vidrà al pont de Salgueda i al fons de la vall

El riu Ges


El pont romànic de Salgueda que travessa el riu Ges

La travessa del pont, ens acosta al punt més espectacular del riu Ges: el Salt del Molí de Salgueda, un salt d'aigua d'una bellesa i espectacularitat que ens fa gaudir d'un espectacle únic.

El Salt del Molí de Salgueda

Aquest salt d'aigua té uns 20 metres d'alçada i el seu entorn és solitari, humit i d'una bellesa corprenedora. L'encaixonat de la vall i la seva vegetació li dona un aire feréstec, que si va acompanyat d'un dia ennuvolat com quant el vaig visitar, fa d'aquest lloc un espai un xic irreal.


Detalls de la caiguda de l'aigua.

El Salt des de l'altre riba del riu

Una visió general del Salt

Quant ens acostem al Salt tenim que anar una mica en compte, ja que el terreny està format per blocs de roca, generalment molt humida i fa que la seva aproximació sigui un xic relliscos.

 Situació del lloc

diumenge, 22 de gener del 2012

El circ d'Engorgs, Cerdanya


El circ d'Engorgs es troba situat a la capçalera de la vall del riu Duran, fent-li de barrera natural el Pic de Calm Colomer, 2.852 mts. a l'esquerra, la Portella de Meranges i el Puig Pedrós, 2.917 mts. a la dreta.
Aquesta vall s'obre sobre Meranges i el riu Duran tributa al riu Segre a Bellver de Cerdanya.
El paisatge és bastant alpí, amb el bosc de coníferes i el rocam adust i granític. La seva ascensió des de la Cerdanya, ens situa a la part superior del curs del riu Duran, sobre el poble de Meranges, on remuntaren la vall, enfilant el curs del riu i en forta pujada fin a la Font Negre.

 El riu Duran, sobre el poble de Meranges

La Tossa d'Alp



Inici de la pujada amb la part superior de la vall del riu Duran al fons

El riu Duran

En aquest punt la vall pren orientació Oest

Arribats a la Font Negre, la vall pren orientació Oest per encarar l'últim tram per arribar al refugi Joaquim Folch i Girona i al ampli cercle d'Engorgs.

El riu Duran en l'últim tram de ascensió

El refugi Joaquim Folch i Girona

El cercle d'Engorgs amb els petits salts d'aigua del riu Duran, el refugi a l'esquerra i La Portella de Meranges al fons.

Engorgs és un tipic exemple de circ glacial amb la seva forma característica d' "U" i amb la petja erosiva del glaç sobre el rocam del circ.

L'ascensió al cercle d'Engorgs des de Meranges ens permet resseguir la vall del riu Duran i de gaudir d'una vall de caracter alpí.

Planol de la zona


dimarts, 8 de novembre del 2011

El Gra de Fajol i el Circ d'Ull de Ter, Ripollès


El Circ d'Ull de Ter, alta vall del Ter, és un ampli anfiteatre d'origen glacial, on es recullen les aigües que donen origen al riu Ter, i que es troba situat al Pirineu Oriental, a la comarca del Ripollès.
Està encerclat de cims propers als 3.000 mts., Gra de Fajol, 2.708 mts., Pic de Bastiments, 2.874 mts., Puig d'Ombriaga, 2.634 mts. i el Pic de la Dona, 2.702 mts.
El Circ d'Ull de Ter conserva la petja glacial, gràcies a els seus materials paleozoics profundament metamorfitzats i a la dureça del seu rocam com el gneis.
Aquest circ té l'honor de haber acollit el primer refugi d'alta muntanya de tota la Peninsula Ibérica, construït l'any 1909 i del qual ara sols resta una pared, on hi ha una placa, en record de l'antic refugi.

L'antic refugi d'Ull de Ter amb el Gra de Fajol en segon terme

Aquest anfiteatre queda limitat pel Sud, pel massis del Gra de Fajol, constituït pel Gra de Fajol de Dalt, 2.706 mts. i el Gra de Fajol de Baix, 2.536 mts., units per una carena que permet fer el recorregut dels dos cims, sempre extremant les precaucions, sobretot a la part central.
El massís del Gra de Fajol és el més escarpat de tots els cims que envolten el circ. Té una verticalitat de prop 1.000 mts. des del fons de la vall de Querlat, fins al cim.

Inici del camí cap el refugi i el circ d'Ull de Ter. El Gra de Fajol al fons

El refugi al final del bosc.

Entrada al circ d'Ull de Ter. Al fons a la dreta el Pic de Bastiments.

Panoràmica dels dos cims del Gra de Fajol

La cara Nord del Gra de Fajol de Dalt és molt escarpada amb pronunciades canals, agulles i parets que permeten la practica de l'escalada amb vies de certa dificultat.

Aspecte de la cresta que puja des de el Circ d'Ull de Ter, fins al cim del Gra de Fajol de Dalt.

Travessant el pla, fent cap el coll de la Marrana

Encarant la pujada cap el coll

Assolint el coll de la Marrana

El coll de la Marrana separa les altes valls del Ter i del Fresser. És la frontera natural de les dues vessants, la del Ter en direcció cap a Setcases i Camprodon, i la del Fresser vers a Coma de Vaca, Gorgues del Fresser i Queralps.

 Des del coll de la Marrana, la vall de Coma de Vaca

El coll de la Marrana, vers al  Pic de Bastiments

El llom de pujada i el cim del Gra de Fajol


Perspectiva de la pujada

El desnivell des del coll de la Marrana, 2.540 mts. és d'aproximadament de +160 mts, Gra de Fajol, 2.706 mts. Una curta però forta pujada, que ens condueix a la carena, per seguir per una suau pendent, fins el cim.

Carena cimera

Des del cim, el Pic de la Dona, Portella de Mantet i el massis del Canigó al fons

 El Pic de Fresser i el Pic de Bastiments, des del cim del Gra de Fajol

El cim del Gra de Fajol és un gran dom de quarcita completament blanca, que t'enlluerna si el sol és intens, gràcies a la multitud de cristalls microscòpics que conformen la roca.

 El Gra de Fajol de Baix, amb la carena que l'uneix al Gra de Fajol de Dalt

El Balandrau, vessat esquerra, i El Torreneules, vessant dreta, des del cim

El circ d'Ull de Ter

Cal remarcar que el circ d'Ull de Ter, té un aspecte deplorable, des de la creació del domini esquiable Vallter 2000. El terreny està bastant malmés degut a la creació de les pistes d'esquí, com es pot observar en la següent ampliació

  Les traçes de les pistes d'esquí

El coll de la Marrana des del cim

Perspectiva del Gra de Fajol de Baix, des de uns metres més avall del refugi

El riu Ter, ja per sota del circ d'Ull de Ter

L'ascensió del Gra de Fajol, des de Ull de Ter, és un recurregut relativament fàcil, depenent de l'època del any.
A finals de l'estiu i a primers de la tardor, poden esser les millors. A l'hivern les condicions s'endureixen notablement, amb l'afegit del torb, ja que per les condicions geogràfiques, és un cim molt ventat

Itinerari realitzat a l'Octubre del 2011