Pàgines

dimarts, 1 de juny del 2010

Collsacabra. Els cingles de Tavertet

Els cingles de Tavertet formen part de la regió natural del Collsacabra de 142 km2 d'extensió que pertany majoritàriament a la comarca de l'Osona, però que inclou també part de les comarques veïnes de la Garrotxa i de la Selva.
Geomorfològicament situada entre les serrelades Prelitoral i Transversal catalanes, és un altiplà format per una plataforma estructural amb cingles a Sud i a Llevant, d'una altitud mitjana de 1.100 mts., constituïda geològicament per materials sedimentaris, sobre tot marges i gresos eocens.
De fet els cingles calcaris de Tavertet formen un territori neutre entre les Guilleries i Collsacabra.

El nom de Collsacabra prové del terme jurisdiccional del castell de Cabrera, anomenat Cabrerés. En principi, el nom topogràfic de Collsacabra s'aplicava solament a la seva part oriental a partir de l'antigament coll Sacabra, pel qual pasava el camí ral de Vic a Olot.

Les parets calcàries amb l'embassament de Sau al fons.

La calcària nummulitica de Tavertet és l'anomenada pedra de Girona, amb la que s'han construïts edificis singulars com la catedral de Girona. Aquesta pedra és una de les biofàcies més caracteristica dels mars eocens situats en un sector de l'antic oceà mesozoic de Thetys. En cap altre indret d'aquest antic mar eocènic aflora de manera tant vistosa aquesta calcàrea nummulitica.

Detall de les cingleres eocenes d'origen marí

A les formacions de Tavertet hi ha sistemes càrstics, els quals, tot i no ser excepcionals, són importants i permeten entendre sorgències com la de la riera de Balà.

Salt del Moli Bernat i la balma de les Corts

Vall de Balà

El Montseny des de el mirador del castell

El pantà de Sau des de el mirador del castell. ( Nomès s'aprecia una petita part de la cúpula del campanar de l'esglesia de Sau.)

El riu Ter encaixonat, camí del pantà de Susqueda.

En aquesta fotografia es pot apreciar les diferents unitats dels cingles: La base vermellosa d'origen continental i la part superior, d'origen marí.

Panoràmica de les cingleres. Als fons la cinglera del Far

La serra d'Ensija, el Pedraforca i la serra del Cadí, des de la cinglera

El Pirineu Oriental amb el Puigmal al fons.

Panoràmica del pantà de Sau desde la cinglera.

El recorregut que ressegueix la cinglera és molt espectacular, però es tè que anar en compte els dies de fort vent, ja que pot ser perillos ja que en alguns punt s'apropa molt a fil de cingle.

Per saber més: http://www.elscingles.org/

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/descriptiva/216_descrip.pdf 

Fotografies realitzades el 16 de Maig del 2010

Càmera: Nikon D5000
Objectiu: Nikkor 18-55 mm

dijous, 8 d’abril del 2010

El Ports (1) Horta de Sant Joan - La Franqueta


El massís dels Ports de Beseit és un sistema muntanyos de uns 800 km2 de superfície, situat entre les Serralades Prelitorals Catalanes i el Sistema Ibéric, constituïn un enllaç entre les dues.
Forma una barrera formidable que separa les terres planes del Baix Ebre i El Montsià, de les comarques interiors del Matarranya i La Terra Alta, i es troba a cavall de Catalunya, Aragó i el Pais Valencià.
Té una orientació SO -NE i la seva composició geològica d'origen calcarí li dona una característica extremadament accidentada amb nombroses crestes, agulles, tossals, cims i amb grans barrancs i amb una orografía molt abrupte i de dificil accés. El conglomerat també és un material important geologicament als Ports, ja que ha estat format amb els materials erosionats de la part calcària i posteriorment elevats pels plegaments.
Les Roques de Benet son una bona mostra d'aquest resultat.
El cim més important és el Caro ( 1.447 mts. ), punt més elevat del massís. Li segueixen Tossal d'en Cardener ( 1.396 mts.), Mola dels Conills ( 1.362 mts ), Tossal del Rei ( 1.357 mts ), La Barcina (1.351 mts.),L'Espina ( 1.181 mts.), Penyagalera ( 1.033 mts.), Roques de Benet ( 1.013 mts.).
Els Ports estan catalogats com a Parc Natural per la Generalitat de Catalunya des de l'any 2001

Les Roques de Benet

Les Roques de Benet amb el salt del Ferrassó

La vegetació als Ports és molt rica i variada. Els arbres més abundants son els pins: el pi blanc, el pi negre i el pi roig.
També trobem l'alzina, el faig, el grèvol i el boix. I com espècies rares trobem els roures i els salzes.

Les Roques de Benet

Les muralles de la Gronsa

La Gronsa gran


Les parets de les Roques de Benet

La Falconera
Detall de la Falconera


Detall de la roca calcàrea

Penya del Gall

Visió Sud-Est de les Roques de Benet

Muntanya de Santa Bàrbara, al costat d'Horta de Sant Joan

Les Roques de Benet des de Horta de Sant Joan

Panoràmica des de Horta de Sant Joan

Càmera: Nikon D5000

diumenge, 21 de març del 2010

La Serra de Busa, Solsonés.


La Serra de Busa és una de les serres que formen el Prepirineu Català, i està situada al sud de la Serra de Bastets, al Solsonés.
Degut a les seves grans cingleres de conglomerat, sembla quasi inaccesible, però que té cuatre punts d'accés: dos per carretera i dos unicament a peu.
La Serra de Busa forma un ampli altiplà al mateix temps que una illa natural que reb el nom del Plà de Busa, tallat per tots els costats per les seves altes cingleres.
La Serra de Busa es va formar a rel de que els materials més tous dipositats pels rius pirinencs durant l'Oligocé,  sobre tot a la vall de Lord, al sud de Busa, dexeisin totalment aïllat l'altiplà de Busa i a una alçada de uns 1.300 mts.
La part més elevada és el Serrat de les Graelles, amb el cim del Cogul com a punt culminant de la Serra, 1.526 mts.

Cingleres de la Serra de Busa pel costat de la Vall d'Ora.


 El Cogul, 1526 mts

El pantà de la Llosa del Cavall des del Capolatell

Durant la guerra del françés, la Serra de Busa va servir a la resistencia catalana, de presó per els soldats françessos capturats, ja que l'aillament del Capolatell envoltat de penya-segats feia impossible la seva fugida.

Panoràmica des del Capolatell






Des de la "presó" del Capolatell








Formacions rocoses de Busa

Detall del conglomerat de la Serra de Busa

Prats de damunt de la serra


Càmera Olympus C-760UZ
Fotografia de capçalera: Revista Descobrir Catalunya nº 50-51