dimarts, 1 de juny del 2010
Collsacabra. Els cingles de Tavertet
dijous, 8 d’abril del 2010
El Ports (1) Horta de Sant Joan - La Franqueta
El massís dels Ports de Beseit és un sistema muntanyos de uns 800 km2 de superfície, situat entre les Serralades Prelitorals Catalanes i el Sistema Ibéric, constituïn un enllaç entre les dues.
Forma una barrera formidable que separa les terres planes del Baix Ebre i El Montsià, de les comarques interiors del Matarranya i La Terra Alta, i es troba a cavall de Catalunya, Aragó i el Pais Valencià.
Té una orientació SO -NE i la seva composició geològica d'origen calcarí li dona una característica extremadament accidentada amb nombroses crestes, agulles, tossals, cims i amb grans barrancs i amb una orografía molt abrupte i de dificil accés. El conglomerat també és un material important geologicament als Ports, ja que ha estat format amb els materials erosionats de la part calcària i posteriorment elevats pels plegaments.
Les Roques de Benet son una bona mostra d'aquest resultat.
El cim més important és el Caro ( 1.447 mts. ), punt més elevat del massís. Li segueixen Tossal d'en Cardener ( 1.396 mts.), Mola dels Conills ( 1.362 mts ), Tossal del Rei ( 1.357 mts ), La Barcina (1.351 mts.),L'Espina ( 1.181 mts.), Penyagalera ( 1.033 mts.), Roques de Benet ( 1.013 mts.).
Els Ports estan catalogats com a Parc Natural per la Generalitat de Catalunya des de l'any 2001
Els Ports estan catalogats com a Parc Natural per la Generalitat de Catalunya des de l'any 2001
Les Roques de Benet
Les Roques de Benet amb el salt del Ferrassó
La vegetació als Ports és molt rica i variada. Els arbres més abundants son els pins: el pi blanc, el pi negre i el pi roig.
També trobem l'alzina, el faig, el grèvol i el boix. I com espècies rares trobem els roures i els salzes.
Les Roques de Benet
Les muralles de la Gronsa
La Gronsa gran
Detall de la roca calcàrea
Penya del Gall
Visió Sud-Est de les Roques de Benet
Muntanya de Santa Bàrbara, al costat d'Horta de Sant Joan
Les Roques de Benet des de Horta de Sant Joan
Panoràmica des de Horta de Sant Joan
Càmera: Nikon D5000
diumenge, 21 de març del 2010
La Serra de Busa, Solsonés.
La Serra de Busa és una de les serres que formen el Prepirineu Català, i està situada al sud de la Serra de Bastets, al Solsonés.
Degut a les seves grans cingleres de conglomerat, sembla quasi inaccesible, però que té cuatre punts d'accés: dos per carretera i dos unicament a peu.
La Serra de Busa forma un ampli altiplà al mateix temps que una illa natural que reb el nom del Plà de Busa, tallat per tots els costats per les seves altes cingleres.
La Serra de Busa es va formar a rel de que els materials més tous dipositats pels rius pirinencs durant l'Oligocé, sobre tot a la vall de Lord, al sud de Busa, dexeisin totalment aïllat l'altiplà de Busa i a una alçada de uns 1.300 mts.
La part més elevada és el Serrat de les Graelles, amb el cim del Cogul com a punt culminant de la Serra, 1.526 mts.
La Serra de Busa forma un ampli altiplà al mateix temps que una illa natural que reb el nom del Plà de Busa, tallat per tots els costats per les seves altes cingleres.
La Serra de Busa es va formar a rel de que els materials més tous dipositats pels rius pirinencs durant l'Oligocé, sobre tot a la vall de Lord, al sud de Busa, dexeisin totalment aïllat l'altiplà de Busa i a una alçada de uns 1.300 mts.
La part més elevada és el Serrat de les Graelles, amb el cim del Cogul com a punt culminant de la Serra, 1.526 mts.
Cingleres de la Serra de Busa pel costat de la Vall d'Ora.
El Cogul, 1526 mts
El pantà de la Llosa del Cavall des del Capolatell
Durant la guerra del françés, la Serra de Busa va servir a la resistencia catalana, de presó per els soldats françessos capturats, ja que l'aillament del Capolatell envoltat de penya-segats feia impossible la seva fugida.
Panoràmica des del Capolatell
Des de la "presó" del Capolatell
Formacions rocoses de Busa
Detall del conglomerat de la Serra de Busa
Prats de damunt de la serra
Càmera Olympus C-760UZ
Fotografia de capçalera: Revista Descobrir Catalunya nº 50-51
Subscriure's a:
Missatges (Atom)