Pàgines

dijous, 8 d’abril del 2010

El Ports (1) Horta de Sant Joan - La Franqueta


El massís dels Ports de Beseit és un sistema muntanyos de uns 800 km2 de superfície, situat entre les Serralades Prelitorals Catalanes i el Sistema Ibéric, constituïn un enllaç entre les dues.
Forma una barrera formidable que separa les terres planes del Baix Ebre i El Montsià, de les comarques interiors del Matarranya i La Terra Alta, i es troba a cavall de Catalunya, Aragó i el Pais Valencià.
Té una orientació SO -NE i la seva composició geològica d'origen calcarí li dona una característica extremadament accidentada amb nombroses crestes, agulles, tossals, cims i amb grans barrancs i amb una orografía molt abrupte i de dificil accés. El conglomerat també és un material important geologicament als Ports, ja que ha estat format amb els materials erosionats de la part calcària i posteriorment elevats pels plegaments.
Les Roques de Benet son una bona mostra d'aquest resultat.
El cim més important és el Caro ( 1.447 mts. ), punt més elevat del massís. Li segueixen Tossal d'en Cardener ( 1.396 mts.), Mola dels Conills ( 1.362 mts ), Tossal del Rei ( 1.357 mts ), La Barcina (1.351 mts.),L'Espina ( 1.181 mts.), Penyagalera ( 1.033 mts.), Roques de Benet ( 1.013 mts.).
Els Ports estan catalogats com a Parc Natural per la Generalitat de Catalunya des de l'any 2001

Les Roques de Benet

Les Roques de Benet amb el salt del Ferrassó

La vegetació als Ports és molt rica i variada. Els arbres més abundants son els pins: el pi blanc, el pi negre i el pi roig.
També trobem l'alzina, el faig, el grèvol i el boix. I com espècies rares trobem els roures i els salzes.

Les Roques de Benet

Les muralles de la Gronsa

La Gronsa gran


Les parets de les Roques de Benet

La Falconera
Detall de la Falconera


Detall de la roca calcàrea

Penya del Gall

Visió Sud-Est de les Roques de Benet

Muntanya de Santa Bàrbara, al costat d'Horta de Sant Joan

Les Roques de Benet des de Horta de Sant Joan

Panoràmica des de Horta de Sant Joan

Càmera: Nikon D5000

diumenge, 21 de març del 2010

La Serra de Busa, Solsonés.


La Serra de Busa és una de les serres que formen el Prepirineu Català, i està situada al sud de la Serra de Bastets, al Solsonés.
Degut a les seves grans cingleres de conglomerat, sembla quasi inaccesible, però que té cuatre punts d'accés: dos per carretera i dos unicament a peu.
La Serra de Busa forma un ampli altiplà al mateix temps que una illa natural que reb el nom del Plà de Busa, tallat per tots els costats per les seves altes cingleres.
La Serra de Busa es va formar a rel de que els materials més tous dipositats pels rius pirinencs durant l'Oligocé,  sobre tot a la vall de Lord, al sud de Busa, dexeisin totalment aïllat l'altiplà de Busa i a una alçada de uns 1.300 mts.
La part més elevada és el Serrat de les Graelles, amb el cim del Cogul com a punt culminant de la Serra, 1.526 mts.

Cingleres de la Serra de Busa pel costat de la Vall d'Ora.


 El Cogul, 1526 mts

El pantà de la Llosa del Cavall des del Capolatell

Durant la guerra del françés, la Serra de Busa va servir a la resistencia catalana, de presó per els soldats françessos capturats, ja que l'aillament del Capolatell envoltat de penya-segats feia impossible la seva fugida.

Panoràmica des del Capolatell






Des de la "presó" del Capolatell








Formacions rocoses de Busa

Detall del conglomerat de la Serra de Busa

Prats de damunt de la serra


Càmera Olympus C-760UZ
Fotografia de capçalera: Revista Descobrir Catalunya nº 50-51

dilluns, 8 de febrer del 2010

El Pic de Peguera, 2982 mts.

 
El Pic de Peguera, és el cim més alt del Pallars Jussà. Està situat dins el Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Mauriçi.
Geogràficament forma part dels cims de la capçalera del riu Flamisell, entre la Vall Fosca i les valls de Monastero i Peguera, cims de quasi 3.000 mts que donen una imatge fascinant i única a aquesta regió.
El Pic de Peguera és un dels cims emblemàtics de la regió, juntament amb els Encantats, i amb unes grans panoràmiques des del seu cim.
Tè varies vies d'ascensió, però és un cim bastan asequible desde el Coll de Peguera - Monastero.
Des del coll hi han tres vies d'ascens:
1ª: Per la paret Sud, que és una via considerada fàcil.
2ª: Per la cara i cresta Sud. P.D.
3ª Per l'aresta directe des del coll. P.D.
Les fotografies corresponen a l'aresta directa des del coll Peguera-Monastero, via una mica més complicada que per la cara Sud
La descripció es sempre en condicions estiuenques.


Estany Tort de Peguera

Estany Negre i el Pic de Mainera

Pic de Mainera 2.816 mts.i cresta de l'avió

Coll Peguera-Monastero i Pic de Peguera

Cara sud  i aresta directa al cim

Panoràmica des del coll

En plena aresta

La roca és granit ferm i bó que transmet força seguretat.

La cara sud des de l'aresta i el Tuc de Saburó 2.908 mts.

Panoràmica des de l'aresta

Progresant per l'aresta amb el Pic de Monastero 2.878 mts.
Panoràmica de de l'aresta

 A l'aresta, arribant al cim



Des del cim